L'Hierofanta

Porta la triple corona i està assegut entre dos pilars, encara que no són els del Temple guardats per la Suma Sacerdotessa. A la mà esquerra, sosté un ceptre que acaba en la triple creu, i amb la mà dreta fa el conegut signe eclesiàstic —anomenat el signe de l’esoterisme— que distingeix entre les parts manifestes i amagades de la doctrina. És notable en aquest context que la Suma Sacerdotessa no fa aquest signe.

Als seus peus hi ha claus creuades, i dos ministres sacerdotals en albes s’agenollen davant d’ell. Normalment se l’ha anomenat el Papa, que és una expressió particular del paper més ampli que simbolitza. Representa el poder dominant de la religió externa, igual que la Suma Sacerdotessa encarna el poder ocult i esotèric.

Els significats d’aquesta carta sovint han estat distorsionats per diverses interpretacions. El Gran Orient afirma correctament que l’Hierofant representa el poder de les claus, la doctrina ortodoxa exotèrica i la vida exterior que condueix a la veritat espiritual. No obstant això, certament no és el príncep de la doctrina oculta, com alguns han afirmat.

Més aviat, és la summa totius theologiæ—la suma de tota la teologia—quan s’ha cristal·litzat en una estructura rígida. També simbolitza tot allò que és just i sagrat en el pla manifest. Com a tal, és el canal de la gràcia dins del món de les institucions, diferent del món natural, i actua com a líder de la salvació col·lectiva.

És l’ordre i el cap de la jerarquia religiosa reconeguda, un reflex d’un ordre diví superior. Tot i així, pot passar que el pontífex oblidi la naturalesa simbòlica del seu paper i es comporti com si contingués tot allò que significa la seva posició.

No és filosofia, excepte potser en la seva forma teològica. No és inspiració, i no és la religió mateixa, tot i que és una modalitat a través de la qual la religió s’expressa externament.