L'Ermità

La variació respecte als models convencionals d’aquesta carta és només que la llàntia no està envoltada parcialment pel mantell del seu portador, que barreja la idea de l’Antic dels Dies amb la Llum del Món. És una estrella que brilla al fanal.

He dit que aquesta és una carta d’assoliment, i per ampliar aquesta concepció, es veu la figura sostenint el seu far sobre una eminència. Per tant, l’Ermità no és, com explicava Court de Gebelin, un home savi a la recerca de la veritat i la justícia; ni és, com proposa una explicació posterior, un exemple especial d’experiència. El seu far indica que ‘on sóc jo, tu també hi pots ser’.

És a més una carta que s’entén de manera força incorrecta quan es connecta amb la idea d’aïllament ocult, com la protecció del magnetisme personal contra la barreja. Aquesta és una de les interpretacions frívoles que devem a Eliphas Levi.

Ha estat adoptada per l’Ordre Martinista Francès i alguns de nosaltres hem sentit parlar molt de la Filosofia Silenciosa i Desconeguda envoltada pel seu mantell del coneixement dels profans. En el veritable martinisme, el significat del terme Filòsof desconegut era d’un altre ordre. No es referia a l’ocultació intencionada dels Misteris Instituïts, molt menys dels seus substituts, sinó—com la mateixa carta— a la veritat que els Misteris Divins asseguren la seva pròpia protecció d’aquells que no estan preparats.