Els Enamorats

El sol brilla al zenit, i a sota hi ha una gran figura alada amb els braços estesos, vessant influències.

En primer pla hi ha dues figures humanes, home i dona, desemmascarades l’una davant de l’altra, com Adam i Eva quan van ocupar per primera vegada el paradís del cos terrenal. Darrere de l’home hi ha l’Arbre de la Vida, que dóna dotze fruits, i l’Arbre del Coneixement del Bé i del Mal està darrere de la dona; la serp s’hi enrosca.

Les figures suggereixen joventut, virginitat, innocència i amor abans que estigui contaminat pel desig material brut. Aquesta és, amb tota la senzillesa, la carta de l’amor humà, aquí exhibida com a part del camí, la veritat i la vida.

Substitueix, recorrent als primers principis, la vella carta del matrimoni, que he descrit anteriorment, i les ximpleries posteriors que representaven l’home entre el vici i la virtut. En un sentit molt elevat, la carta és un misteri de l’Aliança i el Sàbat.

El suggeriment respecte a la dona és que significa aquella atracció cap a la vida sensible que porta dins seu la idea de la Caiguda de l’Home, però és més aviat l’obra d’una Llei Secreta de la Providència que no pas una temptadora voluntària i conscient.

És a través de la seva suposada relliscada que l’home s’aixecarà finalment, i només per ella pot completar-se. La carta és, per tant, a la seva manera, una altra insinuació sobre el gran misteri de la feminitat.

Els vells significats cauen a trossos necessàriament amb les velles imatges, però fins i tot com a interpretacions d’aquestes últimes, algunes eren de l’ordre del lloc comú i altres eren falses en simbolisme.