El Carro

Una figura erecta i principesca que porta una espasa desembeinada i que correspon, parlant en termes generals, a la descripció tradicional que he donat a la primera part.

A les espatlles de l’heroi victoriós se suposa que hi ha l’Úrim i el Tumim. Ha emportat la captivitat; és la conquesta en tots els plans: a la ment, a la ciència, al progrés, en certes proves d’iniciació. Per tant, ha respost a l’esfinx, i és per això que he acceptat la variació d’Eliphas Levi; dues esfinxs arrosseguen així el seu carro. És, per damunt de tot, el triomf en la ment.

S’ha d’entendre per aquesta raó: (a) que la qüestió de l’esfinx es refereix a un Misteri de la Natura i no del món de la Gràcia, al qual el auriga no podria oferir cap resposta; (b) que els plans de la seva conquesta són manifestos o externs i no dins d’ell mateix; (c) que l’alliberament que efectua pot deixar-lo en l’esclavitud de la comprensió lògica; (d) que les proves d’iniciació per les quals ha passat en triomf s’han d’entendre físicament o racionalment; i (e) que si arribés als pilars d’aquell Temple entre els quals hi ha asseguda la Suma Sacerdotessa, no podria obrir el rotllo anomenat Torà, ni si ella li preguntés podria respondre.

No és reialesa hereditària i no és sacerdoci.