El Boig

Amb pas lleuger, com si la terra i les seves càrregues tinguessin poc poder per retenir-lo, un jove amb vestidures sumptuoses s’atura a la vora d’un precipici alt entre les grans altures del món. Examina la distància blava que té davant, més l’extensa expansió del cel que no pas el panorama de sota.

Tot i que està quiet en aquest moment, el seu acte de caminar ansiós encara està implícit; el seu gos continua saltant amb alegria. La vora que s’obre a l’abisme no té cap terror per a ell, és com si els àngels estiguessin esperant per sostenir-lo, per si salta des de l’altura.

El seu rostre irradia intel·ligència i una sensació de somni expectant. En una mà, sosté una rosa; en l’altra, una vareta costosa, de la qual penja una cartera curiosament brodada sobre la seva espatlla dreta. És un príncep d’un altre món, que viatja per aquest, banyat en la glòria del matí, en l’aire nítid i net.

El sol, que brilla darrere d’ell, sap d’on ve, on va i com tornarà per un altre camí després de molts dies. És l’esperit a la recerca d’experiència.

Molts símbols dels Misteris Instituïts es resumeixen en aquesta carta, que, sota alta autoritat, inverteix totes les confusions que van venir abans. En el seu Manual de Cartomància, Grand Orient ofereix un suggeriment curiós sobre el paper del Boig Místic com a part d’un procés superior d’endevinació. Tot i així, pot requerir dons extraordinaris per portar aquest paper a la pràctica.

Veurem com s’interpreta la carta segons les arts comunes de l’endevinació. Per a aquells amb discerniment, es presenta com a prova clara que els Trumfos Majors originalment no tenien cabuda en l’art del joc psíquic, on les cartes serveixen merament com a fitxes i pretextos.

Pel que fa a les circumstàncies exactes en què va sorgir aquest art, en sabem molt poc. L’explicació convencional sosté que el Boig significa la carn, la vida sensible, i, en una sàtira peculiar, fins i tot es va anomenar l’Alquimista, representant la bogeria en la seva forma més absurda.